L'orfeó Vilanoví

En Lluís Armengol a la sala principal de L'Orfeó Vilanoví.

L’Orfeó Vilanoví és un edifici que ha estat testimoni de molts esdeveniments socials i culturals de Vilanova i la Geltrú, acollint l’activitat de societats recreatives i culturals de principis del segle XX, i actualment donant lloc a activitats dinamitzades per entitats de la vila i per l’Oficina del Nucli Antic. A nivell històric local, esdevé un espai simbòlic que ha connectat amb les realitats del seu entorn, i les seves parets són murs testimonials de molts esdeveniments artístics i socioculturals de la vila. En motiu del centenari de l’Orfeó Vilanoví (1910) celebrat recentment, entrevistem al rector de l’Església de Sant Antoni Abat, en Lluis Anton Armengol, perquè ens parli una mica més de la història i vida social d’aquest edifici tant emblemàtic del Nucli Antic de Vilanova i la Geltrú. 

Quins varen ser els orígens de l’Orfeó Vilanoví ?

Sorgeix en un context històric destacat pel moviment cultural de la Renaixença catalana, i quan es dóna un fort impuls econòmic a nivell industrial, financer, i comercial. L’Orfeó era un edifici amb una part construïda i una altre sense construir. L’edifici tal com el coneixem avui dia fou fundat l’any 1910.  Ferrer i Vidal, empresari del tèxtil, polític liberal conservador i melòman va sufragar la construcció, enderrocant l’edifici per construir-hi la seu social de l’entitat  musical vilanovina, Coral de Flonc, l’entitat coneguda amb el mateix nom, com l¡Orfeó Vilanoví des de l’any 1982. Com a espai cultural es vincula a la massa coral del moment de Vilanova i la Geltrú, i esdevé un dels espais més rellevants de vilanova en quan a l’activitat, difusió i promoció de la cultura popular local de la vila. Eren temps en els quals la cultura popular va tenir un part significativa del seu auge i protagonisme a través del cant.

A més, a l’Orfeó Vilanoví també es duen a terme moltes activitats lligades amb la vanguarda de l’època a través d’entitats com el moviment esperantista –s'hi van donar classes d’esperanto a - o l’activitat de diferents moviments populars de l’època a través de conferències de diversa mena.

Quina ha estat l’evolució de l’Orfeó Vilanoví ?

Es va mantenir en actiu fins l’any 1938, començament de la guerra, període en el que es tanca. I es que Vilanova i la Geltrú, com a municipi és un símbol del catalanisme en el seu moment, entre d’altres motius per ser el lloc d’origen d’un dels presidents de la Generalitat de Catalunya de la II República, Francesc Macià. Com a d’altres municipis catalans, el període bèl·lic i la repressió per part de les forces franquistes, incità a que es suspengués l’activitat cultural i popular dels moments vinculats amb el catalanisme, tancant-se els espais principals que l’acollien.

 “Des de mitjans de 1938 fins el final de la guerra, el teló de l’escenari de l’Orfeó Vilanoví va baixar-se definitivament, i va deixar gravades a les memorables pàgines històriques de la societat i de la cultura vilanovina, més d’un quart de segle d’activitats musicals, teatrals, líriques i culturals, de les quals Vilanova i la Geltrú s’ha beneficiat”. (Altadill, "Una societat centenària. L’orfeó Vilanoví", pp. 219).

Fins a finals dels anys quaranta i principis dels cinquanta, l’Orfeó és manté inactiu. A principis dels anys cinquanta la parròquia de Sant Antoni Abat compra l’Orféo als nets d'en Ferrer Vidal. Des de llavors, l’Orfeó Vilanoví és propietat de la parròquia vilanovina. En aquest període es dinamitzen diferents activitats i actes per part de diferents entitats vinculades a la vila, de tipus cultural, social, polític i religiós. Donada les característiques del moment sociopolític, si bé hi ha activitats que tenen un caire oficial i públic, l’Orfeó Vilanoví també acull alguna reunió clandestina de sindicats de renom de la vila. Es duen a terme activitats culturals com són obres de teatre, els pastorets, a més del Ciclefòrum, en el qual es projecten films de l’època de cine menys comercial, endinsat al gènere d’autor. L’orfeó també acull reunions de caire religiós com són la comunitat ortodoxa rumanesa, o l’ONG Mans Unides, vinculada amb l’església. Això és una pinzellada de molts dels esdeveniments que acull l'Orfeó Vilanoví, i és que si quelcom el caracteritza és la diversitat i àmplia acollida d'activitats, xerrades i conferències que s'han dut a terme al llarg de la seva evolució. Val a dir que, actualment, també es torna a cedir l'espai a l'entitat musical Orfeó Vilanoví perquè hi assagi.

Quines activitats s’han dut a terme per commemorar el centenari de l’Orfeó ?

L’octubre del 2010 es va celebrar un acte per commemorar el centenari de L’orfeó Vilanoví a través de diferents activitats. En l’acte hi van assistir persones representatives de la vila vinculades a l’Orfeó. Es va fer la descoberta de la placa de la Sala Ferrer-Vidal, en nom del melòman que fora en el seu moment propietari i promotor de l’edifici; es va fer el “Cant de la Senyera” per part de la coral l’Orfeó vilanoví, i es va fer una exposició sobre l’Orfeó centenari. A més, és  va presentar el llibre “Una societat centenària. L’orfeó Vilanoví”, de Miquel Altadill i Giner, obra de recopilació i investigació històrica, en format cronològic, de diferent documentació històrica i de dades relacionades amb l’Orfeó.

Actualment què acull l’Orfeó Vilanoví ?

A més de les activitats que hi organitzen diferents entitats vilanovines, des de fa dos anys, la parròquia de Sant Antoni Abat té un conveni amb l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú per donar un ús social i cultural  a l’orfeó vilanoví. Aquestes activitats es dinamitzen a través del PINA –Programa d’Intervenció Integral del Nucli Antic-.  


A través d’algunes dades que ens dóna Lluis Armengol, i informació d'actes que s'han dinamitzat,  fem un recull d’algunes de les activitats que s’organitzen a l’Orfeó:

S'hi acullen ctivitats d’associacions de caire social, cultural i lúdic de la vila, durant la setmana amb entitats com Compex, La Frontissa, l’Esplai la Capsa, la Llar Pàdua, entre d’altres. Fan una part de la seva activitat  ja sigui de manera puntual o periòdica. La Coral de l’Orfeó Vilanoví hi assaja alguns dies a la setmana;  l’entitat Compex organitza alguna que altre activitat per la gent gran; la Frontissa dóna classes de català per a dones immigrades; l’Escola de les Providències fa actes puntuals com recitals musicals als seus alumnes, o també la residència de la llar Pàdua, que dinamitza tallers de teatre per persones amb malaltia mental. A més, dintre dels cicles de xerrades i conferències que s'han fet, el 2 de gener hi hagué una trobada amb l'eix nadalenc entre vilanovins i ortodoxos romanesos de la nostra ciutat, trobada molt enriquidora per uns i altres. 

Pel que fa les activitats organitzades pel PINA a l'Orfeó Vilanoví, durant dos anys s’han organitzat diferents activitats i actes puntuals: de manera periòdica, durant la setmana s’acull el casal de reforç escolar per infants i joves, i fins fa poc també s’han organitzat  cursos de català i de coneixement de l’entorn adreçats a població nouvinguda; tallers diversos com l’envelliment actiu, tallers infantils i d’intercanvi cultural amb dones. A més, també s'han dut a terme actes de presentació més puntuals com conferències sobre temes relacionats amb el barri, exposicions, presentacions de llibres -Salam el Català- o visites guiades a l’edifici. L’Orfeó també ha estat lloc de trobada fins fa poc d’usuaris del banc del temps (actualment estàn al Centre Cívic de La Geltrú); dels Consells Assessors del nucli antic, i de reunions veïnals en motius de les obres del Nucli Antic.

Respecte les activitats que s’organitzaran properament, en Lluis Armengol fa menció a una de les conferències programades per Compex, i és la presentació d’un llibre de del Doctor i neuropsiquiatra Pauli Castells, sobre els beneficis de les relacions intergeneracionals entre avis i nets.

Algunes anècdotes

• Part de l'atractiu de l’Orfeó Vilanoví rau en que és un dels escassos edificis modernistes de la ciutat. És un dels edificis catalogats d'interès cultural de Vilanova i la Geltrú pel Pla especial de Catàleg. Hi destaquen motius exteriors com els esgrafiats a la façana amb el nom de l’entitat i motius florals, sobre el qual hi ha esculpit l’escut de Vilanova i la Geltrú. En l’interior, a la sala d'entrada hi destaca la representació d’un bust amb una arpa, i a la sala d'actes, els retrats de les parets de les llegendes dels músics eminents de l’època.

• A més de la música, l’Orfeó ha estat lloc d'acollida i promoció artística d'altres arts, com n'és el cinema. Va ser en el seu moment una de les 10 sales de projecció de cinema que hi havia a Vilanova i la Geltrú. Es van projectar documentals i cinematogràfiques durant la transició per part d’agrupacions de cinèfils i/o amateurs, com fóra,  Geltrú Films, una agrupació artística adherida a l’Orfeó Vilanoví, o el Cine Club Vértice, que projectava sessions periòdiques de films d’art i assaig, moltes en versió original, i producte de la censura de l’època. Més informació: Tardes de cinema. La Memòria del Futur, vol.10 (2011). 

      Imatges de l'Orfeó Vilanoví