El Nucli Antic de Vilanova i la Geltrú té una varietat de comerços i serveis, i aquesta setmana la cosa va d'art i creativitat. Parlem amb la Míriam Artigues, al cap devant del Taller dels Sentits, centre d'arts plàstiques que porta en actiu a Vilanova i la Geltrú des de fa 17 anys. La Míriam des de sempre ha estat vinculada en el món de l’art. Va estudiar arts i oficis, especialitat en ceràmica a Vilanova i la Geltrú. Posteriorment, per ampliar el seu bagatge va anar a estudiar a la prestigiosa escola de disseny i art EINA de Barcelona, on va aprendre molt de la relació amb els professors artistes. A la Míriam, el que més l'interessa de l'art és la necessitat d'apropar-lo a les persones. Ens comenta que en el món de l’art plàstic, com en molts altres cercles artístics i professionals, a vegades hi ha la tendència de caure en cert grau d’elitisme i allunyar-se del públic al qual es vol transmetre el missatge. Part de la idiosincràsia de l'art és precisament establir una relació entre la gent, apropar-la, i no allunyar-la. I d’aquest a inquietud personal i professional va sorgir la idea i el projecte del Taller dels Sentits, centre d’expressió i creació plàstica. El nom estableix la necessitat de connectar més amb els nostres sentits més sensorials i sensitius per aguditzar la percepció de les coses, i com les expressem. El que es fa en el Taller dels Sentits es treballar l’expressió plàstica, la creativitat, i el treball en un mateix. L’art com una eina de coneixement i creixement personal.
Com que la idea inicial d’aquest taller era treballar amb els infants, la Míriam va voler reforçar les eines pedagògiques com a recurs pel treballar amb ells. Així que va decidir estudiar un postgrau en comunicació i expressió a la Universitat de Barcelona, que li va dotar d’eines en la pràctica educativa. Ens comenta que pot resultar més fàcil treballar amb els infants, ja que tenen menys prejudicis que els adults, i capten les coses més de pressa. A la Míriam no li interessa treballar amb l’expressió plàstica perquè sí, sinó l’expressió plàstica a través de les persones. I què és la plàstica ? Treball amb la matèria, amb els colors, i la transformació d'aquesta a través de la creativitat. És una activitat molt física. Pinzells, teles, cartrons, fustes, pigments, tintes, olis, acrílics, aquarel·les o el fang, són materials amb les que treballar les arts plàstiques. La manera en com transforma i crea un treball físic, li dóna a l’infant un lloc, una ubicació en relació amb els altres. Sol haver-hi la tendència de treballar la plàstica com una eina massa mecànica, pensant només amb el resultat, però no hem d'oblidar que els infants es troben en un període vital de coneixença de l'entorn i de sí mateixos, i l'art els facilita trobar la seva pròpia identitat, allò que el fa singular i únics, i a guanyar autoestima.
La Míriam també s’ha format en artteràpia. Aquesta disciplina dóna una altre perspectiva de l’art, i més enllà de la tècnica dota d’eines de com treballar amb l’art de manera terapèutica. En alguns països de la UE l’artteràpia està normalitzada en la seguretat social com un tractament més per determinats problemes de salut pública, com per exemple, per tractar malalties mentals o certes addicions. L’artteràpia implica un treball a nivell simbòlic: la persona va descobrint per sí sola diferents mitjans per resoldre una dificultat i transformar una experiència que ha estat negativa, en quelcom enriquidor i constructiu. La Míriam va realitzar el seu treball final del màster en artteràpia amb un grup d’Alcohòlics Anònims de Vilanova i la Geltrú. Hi ha una primera proposta d’activitats i cadascú d’ells s’aboca d’una manera molt àmplia. "Nosaltres només suggerim, no som psicòlegs". La persona que tutoritza un taller d’aquests realitza un acompanyament en el procés de la teràpia a través de l’art plàstica, però no hi ha una direcció. Cadascú d'ells treballa i exterioritza les seves emocions a través de l'art, sense limitacions tècniques. Per saber més sobre aquesta experiència podeu consultar el següent article del diari de Vilanova sobre el curs realitzat amb aquest col·lectiu.
Al taller dels sentits hi podreu trobar diferents cursos a mida. El curs d’expressió i creació plàstica per a infants a partir de 3 anys. Això a través d’una pedagogia de les arts plàstiques que ensenyi a abordar als infants des de la pròpia sensibilitat, atenent els sentits, els sentiments i la pròpia experiència. Aquests tallers es fan per les tardes, amb un programa segons edats, que es va desplegant al llarg del curs. Aquests tallers són de dilluns a divendres de 17.30 a 19 hores.
També hi ha un curs pels més crescuts, i és l’Artperendins, taller d’arts plàstiques per a adults. A més de les tècniques que afavoriran el treball personal de l’adult, que no és tant una línia predeterminada de l’estètica, sinó des de la mirada personal de cadascú. El taller per adults és els dimarts i dijous al vespre.
Al taller dels sentits també ensenyen a com mirar un quadre. Aquest és un projecte adaptat als centres docents on a través de sessions monogràfiques es fa pedagogia de les arts plàstiques. Així doncs, s’adapten sessions pels més menuts i no tant, de com mirar i entendre un Kandinsky i l’abstracció, a mirar un quadre de Dalí i entendre el surrealisme, o una lectura sobre pintura a través de la història. Val a dir, que la Míriam també dóna classe als docents per reciclar la seva formació en les arts plàstiques.
I per últim, en el repertori de tallers, al Taller dels Sentits també podreu treballar amb l’Artteràpia. “L’artteràpia no treballa amb els problemes, sinó amb les persones, però no ho fa des d’elles, sinó a través de les seves creacions plàstiques”. La Míriam matisa que s’ha de ser molt curós en com s’aplica l’artteràpia i que no només es requereix de coneixements i formació en art, sinó de formació complementària en artteràpia que permeti adaptar el contingut a les persones, i sobretot, a aquells col·lectius amb més dificultats: persones amb drogodependència, amb malalties cròniques, etc. Ens parla d'un exemple curiós: una dona amb fibromiàlgia pintava figures que entre sí no respiraven, estaven buscant un lloc; no era una composició còmode. Fins que un dia va agafar el quadre i el va invertir de manera vertical i va canviar la composició de les figures, aquestes van agafar forma". Una experiència com aquesta ens mostra com a través de l'art es poden tenir diferents punts d'inflexió i aprendre a mirar les coses des de diferents punts de vista per poder relativitzar i agafar distància.
Per participar en aquests tallers, no s’ha de ser habilidós ni tenir cap formació artística prèvia, sinó l’actitud i ganes de superar-se un mateix a través de l’art.
"L'art és un camí. També és un lloc. El lloc del camí".
.JPG)
.JPG)
.JPG)
